Seguir a CatalunyaPlural al Twitter

Catalunya Plural compleix quatre anys de servei al periodisme independent

Josep Carles Rius
President de la Fundació Periodisme Plural

Catalunya Plural va néixer fa quatre anys, el 15 de maig del 2013. És el primer diari editat per la Fundació Periodisme Plural. Després vindrien El Diari de l’Educació (2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat i El Diario de la Educación (ambdós el 2016). Junts constitueixen un projecte amb vocació de contribuir a la qualitat democràtica a partir de l’exercici del periodisme. Amb la voluntat de reivindicar, com estableixen els estatuts de la Fundació, “el periodisme independent, crític i lliure, i el foment de la informació i el debat públic com a elements vitals de la ciutadania”.

Són principis que compartim amb Eldiario.es. Per això Catalunya Plural i Eldiario.es anem plegats des del principi. Cadascun amb la seva personalitat, però amb el mateix objectiu. Eldiario.es va néixer de forma cooperativa perquè des del primer moment va ser la suma de diferents iniciatives que van confluir en el projecte que lideraven Ignacio Escolar i José Sanclemente (ambdós també membres del Patronat de la Fundació). Grups de periodistes de tota Espanya vam arribar a la mateixa conclusió en el mateix moment: calia prendre la iniciativa. La gestió de la crisi per part dels grans editors estava delmant les redaccions i milers de periodistes perdien la seva feina. Era el moment de crear mitjans en què el poder de decisió estigués en mans de periodistes. Eldiario.es va ser des del primer dia el punt de trobada de periodistes que de forma col·lectiva es van implicar en la regeneració de l’ofici.

La Fundació Periodisme Plural va ser constituïda el febrer del 2013 per un grup de periodistes i intel·lectuals. Ha estat declarada d’interès social per part de la Generalitat i és la primera entitat sense ànim de lucre creada a Catalunya en l’àmbit del periodisme. A la Fundació tenim la nostra pròpia mirada sobre la realitat i l’expliquem amb total transparència. Una mirada que podríem resumir en la defensa dels drets humans, incloent-hi el “dret a una informació veraç i plural”. Per sobre de tot, creiem en el dret a saber.

La Fundació va néixer en el pitjor moment de la crisi, fruit de la convicció que era imprescindible construir nous espais pel periodisme independent. Amb la voluntat de crear eines útils per les comunitats que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials, de l’educació, de la salut, del treball, de l’habitatge, de la igualtat de gènere, de l’acolliment als immigrants i refugiats… Dels drets humans, en definitiva. En aquest sentit, El Diari de l’Educació ja és el primer referent informatiu per la comunitat educativa catalana. I l’objectiu és aconseguir el mateix amb la resta de mitjans especialitzats que editem.

Fa només quatre anys, la Fundació era una utopia i els primers passos van ser possibles gràcies al voluntarisme i la generositat de moltes persones. A poc a poc, hem aconseguit crear una estructura professional que permet editar mitjans de forma sostenible. Avui podem dir que els cinc diaris digitals que publiquem estan consolidats. Per l’esforç dels periodistes que els fan cada dia i per la implicació de les comunitats a les quals ens dirigim. En aquests quatre anys hem aconseguit crear una redacció amb nou periodistes amb contracte indefinit i amb la voluntat d’aconseguir unes condicions laborals dignes. La redacció constitueix el nucli professional de la Fundació, que compte també amb el voluntarisme de molta més gent. A les retribucions a la redacció hi dediquem la major part dels recursos que aconseguim.

Vam néixer amb el capital mínim imprescindible per constituir una fundació: 30.000 euros. Ens va servir per donar els primers passos i per començar a captar més recursos, procedents de la publicitat, les subscripcions, les donacions, els patrocinis i les primeres subvencions que per llei ens corresponien. En l’últim exercici, el del 2016, la Fundació va tenir uns ingressos de 211.323 euros. El 54% prové de la publicitat en els diferents mitjans; el 14% correspon a mecenatge i subscripcions; el 9%, a serveis a tercers; el 8%, a patrocinis; i la resta (15%) a subvencions públiques als periòdics especialitzats: El Diari de l’Educació, El Diari del Treball i El Diari de la Sanitat. El mitjà generalista de la Fundació, Catalunya Plural, no rep cap tipus de subvenció per part de les administracions.

En el capítol de despeses, 171.621 euros es van destinar al pagament de les nòmines i les col·laboracions. La resta corresponen a costos informàtics, administratius, logístics, comercials, de lloguer, etc. Com a entitat sense ànim de lucre, l’aspiració és aconseguir el màxim equilibri entre els ingressos i les despeses, objectiu que fins ara hem aconseguit.

La nostra experiència, com la d’altres mitjans alternatius nascuts en els últims temps, demostra que el periodisme independent té futur. Que hi ha immenses possibilitats. Comptem amb dos grans aliats. Les noves tecnologies, que ens permeten, amb recursos modestos, competir. I una part de la societat que ha decidit implicar-se per tal de fer possible el periodisme independent perquè sap que és crucial per a la democràcia. En aquest sentit, fem una crida als nostres lectors perquè ens donin suport. És vital el vostre suport perquè només volem dependre de vosaltres.

La democràcia necessita un periodisme lliure i, també, una ciutadania activa, mobilitzada. Amb les idees clares. Amb la convicció que tots dos, periodistes i ciutadans, ens necessitem. Però que cadascun ha d’exercir el seu paper. El periodista ha de vetllar per la qualitat democràtica amb una informació veraç, rigorosa, independent, crítica, que compleixi el seu paper de contrapoder. I el ciutadà exigir a les institucions, i també a la mateixa premsa, el compliment dels seus deures ètics. Periodistes i ciutadans ens necessitem.

Per això el repte més gran del periodisme implica crear ‘illes de credibilitat’ que permetin guanyar-se un lloc en el ‘cercle de confiança’ dels ciutadans. Aquestes ‘illes de credibilitat’ i cohesió social són els mitjans de comunicació que fan la seva feina amb honestedat i els periodistes que aconsegueixen fer sentir la seva veu. La clau està en crear mitjans que construeixin la seva credibilitat a partir de la suma de periodistes que aportin trajectòries i vocacions d’independència professional.

Els periodistes que van crear la Fundació, o que s’hi van implicar després, hi van aportat la seva credibilitat. Com l’enyorada Margarita Riviere, José Martí Gómez, Juanjo Caballero, José Ramon Gonzalez Cabezas, Andreu Missé, Siscu Baiges, David Dusster, Jordi Mumbrú, Dani Cordero, Glòria Ayuso, Pere Ortín, Rut Vilar, Noélia Roman, Xavier Febrés, Carmen Secanella, Toni Polo, Lidia Penelo, Edu Bayer, Jordi Subirana, Rudolf Ortega, Cristina Carbonell, Lali Sandiumenge, David Guerrero i molts d’altres.

I també han aportat el seu prestigi personal persones que des de fora del periodisme també s’han implicat, com Xavier Atance, Marina Subirats, Juan León, Emili Ferrer, Jaume Vilarrasa, Juanjo Guillén, Jordi Borja, Gemma Sendra, Joan Subirats, Iván de la Nuez, Andreu Mayayo, Lluís-Anton Baulenas, Pedro Galván, Francesc Márquez, Núria Martínez-Vernis, Inés Martínez Ribas, Begoña Matilla, entre altres.

I, el més important, la Fundació ha comptat a la seva redacció amb l’esforç i el talent d’excel·lents periodistes, com Joao França, Pau Rodríguez, Víctor Saura, Tomeu Ferrer, Arturo Puente, Blanca Blay, Oriol Solé, Sandra Lázaro, Sònia Calvó, Yeray S. Iborra, Caralp Mariné, Pablo Gutiérrez, Jordi Molina, Enric Català, Benoit Cros i Victòria Oliveres.

La trajectòria de la Fundació Periodisme Plural demostra que és el moment que els periodistes prenguem la iniciativa, que busquem noves fórmules editorials, que creem espais independents i lliures per al periodisme. Les fórmules són diverses. Nosaltres vam optar per una Fundació perquè, ben entesa, permet proclamar des del primer moment i amb total transparència que el periodisme no hauria de tenir ‘ànim de lucre’, sinó ànim de servei als ciutadans. De servei de comunitats de lectors. Amb credibilitat i amb un horitzó ètic. Amb la implicació dels ciutadans. Amb una l’aliança entre el periodisme i una societat activa. Amb fórmules econòmiques que garanteixin la nostra independència.

Un periodisme amb vocació de servei públic, que aporti pensament crític i veracitat en un oceà d’informació en el que, al costat de les notícies hi viatgen sovint els prejudicis, les manipulacions i, fins i tot, les mentides. Perquè el periodisme honest i responsable és més necessari que mai.